DEMOCRÀCIA EN EXTINCIÓ                               O                                 LA REVOLUCIO DELS RICS

 Si mirem Itàlia i Grècia, les governen dues persones que no han passat per les urnes.   Uns renuncien voluntàriament al vot(alguns joves del 15M ho demanen i tot), els altres per obligació, però, Qui els obliga?, Els bancs, els països rics..?

Decididament vivim una bona revolució, que potser equivocadament o no, m’agrada dir-li LA REVOLUCIO DELS RICS.

Els països rics (Alemanya, França...) no han pogut suportar que els que històricament han estat més pobres, ara, gràcies al seu treball, gaudeixin dels seus “privilegis” (feina, vivenda digna, sanitat...) i fan el possible per tornar-los al lloc que tenien abans.  Ho fan amb tots els mitjans al seu abast, els bancs, els mitjans de comunicació...i ara amb la DEMOCRÀCIA. Han obligat a canviar Constitucions (o part d’elles) i ara Presidents. Què més els queda? No crec que sigui baladí que hagi tocat a països del sud, amb governs d’esquerres...?

Aquesta revolució dels rics, no només és de països, també de persones. Persones que a la revolució dels rics li diuen “CRISI”. Persones que volen que els altres paguin les seves errades, però que de cap manera volen perdre els seus privilegis i que com els països tampoc suporten que altres persones siguin com ells i que faran el possible per tornar-los on eren abans, a la ignorància i la pobresa.

M’agradaria ser més optimista però quan veus perillar la DEMOCRÀCIA en ares a salvar al país d’una CRISI et recorden uns temps en que uns personatges també salvaven al país i jo no vull que hem salvin de res escudant-se en una paraula. Sembla que s’empotin un fill que has vist néixer, l’has criat , però que no l’has ensenyat a defensar-se.

DONES MORTES

Al debat electoral dels dos principals candidats vaig trobar a faltar una frase almenys per les dones mortes aquest any pels seus companys, marits...

Us imagineu com anirien els diaris si aquestes dones les hagués atropellat un vehicle?, hagués estat un terratrèmol?, les hagués matat ETA?. Està clar que les dones en si mateixes no tenen importància, només la situació o el moment de la mort.

Van parlar dels parats, de la crisi, dels bancs, fins i tot d’ETA... però no de les dones mortes. Tinc la sensació que desapareixerà el ministeri d’igualtat, Quan van maldades, les dones sempre en segon pla. Fins i tot els accidents de tràfic ocupen més pàgines als diaris, encara que no hi hagi morts.

  Recordem el nom d’algunes persones assassinades per ETA, recordem el nom d’algun segrestat però, quants noms de dones assassinades aquest any recordem?. No em sap greu no recordar el nom si no el fet de que siguin TANTES, que sigui impossible recordar-les totes.

 M’agradaria també que es pogués recordar el nom dels assassins i de tots els mal tractadors.   Res de tot això és, ni serà possible, només en el record de les seves famílies i amics.

 No vull pensar només en les mortes, què serà de les amenaçades? No hi haurà diners per protegir-les, potser ni tant sols per polseres.

 Cada vegada que escolto la trista notícia d’una altra mort em pregunto si els esforços per eradicar aquest tipus de violència serien els mateixos si els amenaçats fossin homes o si en el debat un dels candidats hagués estat dona.

LES DONES GRANS I LES NOVES TECNOLOGIES

Fa pocs dies vaig assistir a les conclusions d’un estudi sobre dones grans i noves tecnologies. Només puc pensar que allò que es evident, no necessita gaires estudis per constatar-ho.

Que les dones grans accedeixen menys a les noves tecnologies que els homes

Les dones grans en número som més que els homes, aleshores perquè les utilitzem menys? Tothom creu que no hi ha discriminació avui dia. Permeteu-me que ho dubti, si no és discriminació social perquè els cursos s’ofereixen a tothom, potser serà econòmica perquè les dones, per exemple moltes vídues tenen menys poder adquisitiu, o fins i tot familiar quan se’ls fa saber que no els hi fa cap falta.

Que es necessiten unes actituds: coratge, paciència, superació de la inseguretat, la por, la creença de poc nivell cultural....

Es va senyalar que moltes tenen por: de trencar-lo, de no saber prou per aprendre...Permeteu-me altra vegada que ho dubti. Som una generació que ha viscut una guerra o una postguerra, que ens hem enfrontat al poder, a la fam...ara no em crec que tenen por d’un aparell, bé que utilitzen la rentadora, el microones, el forn...

M’agradaria doncs compartir amb vosaltres les
RAONS PER LES QUE TÚ DONA HAS D'ACCEDIR A LES NOVES TECNOLOGIES

- Per un acte d’amor: la major part de les dones grans que conec s’han llençat per mantenir el contacte amb els fills o els nets que viuen lluny. Et permet trobar gent que fa anys dels que no saps res i segur que t’agradarà saber què ha estat d’ells.

- Per relacionar-te amb molta gent quan les forces, la salut...et fallin

- Et facilitarà la vida a mida que compleixis anys, podràs comprar al super o a la farmàcia.

- Podràs quedar, saludar o xerrar amb les teves amigues des de la teva cadira, encara que sigui de rodes.

- Podràs veure pel·lícules, vídeos, escoltar música o veure totes les peces d’un museu des de el teu sofà i a primera línea.

- Podràs gaudir de qualsevol lloc del planeta com si fossis allí.

- Tindràs accés a les darreres notícies, però també a opinar i a comentar-ho amb molta gent(coneguda i desconeguda)

- No estaràs mai sola si tu no vols.
- I TANTES I TANTES MÉS.

 ANIMEU A TOTES LES QUE PUGUEU

ELS ACCIDENTS A LES NUCLEARS

Quan  va sortir la notícia de l’accident nuclear a França des del primer moment anava escoltant el que deien les autoritats franceses i el meu subconscient anava restant credibilitat. El no passa mai res que s’empenyen en dir des d’un principi per tranquil·litzar la població, no tranquil·litza ningú. Quan salta una notícia important no sé per què sempre n’hi ha una altra que li resta importància i això fa que tinguem moltes notícies però cap en profunditat. Ja no tenim periodistes en el lloc on succeeixen sinó agències que expliquen a tot el món el mateix. Una única manera de mirar les coses. Fa quatre dies ens van inundar amb el Japó però quasi no sabem què passa ara. Aquesta com està més a prop  no cal parlar-ne gaire i de les espanyoles millor no saber-ne res. M’agradaria que fos al inrevés, saber-ne molt de les nostres, de les més a prop per prendre consciència d’allò que ens hi juguem quan demanem un tipus d’energia. Potser el que volen és que estem informats però que no pensem gaire.

48 H OPENHOUSE BCN

Un gran festival d’arquitectura a Barcelona.

160 edificis per visitar de franc. Una oferta molt atractiva e interessant. Alguns pel seu valor històric, d’altres social... Hem vaig quedar amb ganes de veure’n més. No dóna temps de gaudir de tot, però la iniciativa és molt bona. El problema de l’aforament només té la solució de més dies d’obertura ja que molts són edificis de titularitat pública. Cal animar també als privats, em va encantar la vista de Barcelona des de la planta 16 o 18, no recordo, de Mediapro o el plató de TV, espero que l’any vinent tornin a ser-hi tots els que no vaig poder veure.

Sempre he pensat que tenim una ciutat preciosa però dies com aquests m’ho reafirmen.

EL MEU PRIMER PLE DEL PARLAMENT

El 3 d’Octubre vaig assistir al meu primer ple del Parlament. Havia estat turista de l’edifici i ara turista de l’activitat, tot i que una activitat especial.

A la invitació posava les 4 i ja m’havien avisat que començaria a les 4.30. Tots els convidats asseguts, ningú va arribar tard excepte els de la mesa: un va arribar quan ja l’havien presentat feia estona i ni tan sols es va disculpar i un altre va marxar abans d’acabar l’acte. Si diem que a la mesa hi havia set persones cal millorar la puntualitat i l’educació dels parlamentaris.

A l’entrada ens van obsequiar amb una xapa de visitant (vegeu foto) que s’haguessin pogut estalviar o recuperar a la sortida, doncs és un acte que segons van dir es repeteix cada any. En època de crisi, no és gaire però alguna vídua jubilada milloraria la seva pensió.

Em cal felicitar els treballadors que amb molta amabilitat em van acompanyar a l’ascensor i fins la mateixa sala doncs m’és molt difícil pujar escales. El Parlament, o el que jo vaig recórrer és accessible..

Comença : la Presidenta presenta l’acte “Ple de l’experiència” i la taula formada pel Conseller  de Benestar i Família i els representants dels partits polítics, així com els ponents representants del Consell Assessor de la Gent Gran de Catalunya

Josep Bertran :“la participació de la gent gran”

Maria Picola :”La pobresa i la exclusió social”

Josep Guinot :”Polítiques d’envelliment actiu”

Alguna persona potser trobarà alguna cosa a esmenar però us ben asseguro que no n’hi vaig trobar cap, que les subscric de principi a fi, tot allò que la gent gran demana és allà. Han fet una bona tasca d’escoltar molta gent perquè realment no crec que hi falti res, ni que cap persona gran es senti exclosa. (Algun dia aprofundiré en aquests temes)

El ple va continuar amb la xerrameca dels representants dels partits polítics oferint col·laboració però cap proposta concreta. El Conseller va lloar les aspiracions de la Gen t Gran sense comprometre’s a res. La Presidenta va tancar l’acte amb una autocomplaença pel fet de ser dona i que al Parlament hi hagués més dones que mai tot dient que aporten una manera diferent de fer. Aquesta dona-jubilada hagués preferit que expliqués allò que ha fet per les dones des que és al Parlament i que no hagués fet un home.

Per concloure:

He descobert moltes demandes de la Gent Gran i molts que lluiten per fer-les realitat fins i tot arribant al Parlament que és on es poden aconseguir algunes d’elles. Una bonica experiència!

PRESENTACIO DEL TALLER “Ens mou la gent gran”

TMB posa en marxa un taller orientat a la gent gran dins el projecte TMB educa amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. El taller constarà de dues sessions: una dedicada a l’autobús i l’altra al metro. És cert que en avançar l’edat, augmenten els problemes de mobilitat, que una de cada tres persones grans tenen problemes i que per envellir saludablement haurem d’aprendre a utilitzar aquests mitjans de transport. Molta gent gran té problemes per orientar-se en el metro o per pujar  o baixar del bus amb seguretat.

 Esperem que el taller s’ofereixi als Casals però també a totes aquelles persones individuals que ho sol·liciten.

Felicito a TMB per aquesta iniciativa per no m’estaré també de demanar l’accessibilitat  adequada a totes les estacions i sobretot allò que està tant endarrerit  com els transbordaments d’una línia a una altra.

No deixeu de participar en aquest taller que serà gratuït i formarà part d’una educació molt necessària per a la gent gran

NOVA FEINA

No sé si heu vist gent jove fent aquesta nova feina. Potser algun és net vostre i tot. Amb tot el respecte per les persones que la fan he de dir que no m’agrada, que el que voldria es que es prohibís a Barcelona. Sí, una altra prohibició, me és igual. La meva ciutat no es mereix aquest tipus de transport propi de llocs desenvolupats, no crec necessària la força física, tenim massa mitjans de transport (tren, bus, tramvia, metro….). Voleu dir que és precisa aquesta feina?. El meu avi emprava animals per portar-nos als nens al camp i quan va poder els va substituir per tractors o cotxes i nosaltres tornem a emprar persones. No, no m’agrada que persones transporten persones amb la força. Potser hi ha gent que ho deu trobar fins i tot ecològic, es clar només contamina les cames del que pedala. No, NO M’AGRADA podeu tractar de convèncer-me, però ho veig difícil.

Conferència d'Elena Romeo Garcia-notària

Ahir vaig assistir a la conferència d'Elena Romeo i m'agradaria compartir amb vosaltres coses importants que vaig aprendre. Perdoneu si hi ha alguna errada, espero que no. Desitjo especiament fer constar la necessitat d'estar ben assesorats per un notari

Conferència: “DECIDEIX ARA EL TEU FUTUR”  a càrrec de Elena Romeo García. Notària

Hi ha quatre documents que la gent gran ha de considerar.

TESTAMENT: És un acte d’última voluntat de contingut patrimonial o d’altres com el reconeixement d’un fill... S’ha de fer davant de notari i no és gaire recomanable el que es fa manuscrit davant de testimonis perquè ha de complir molts requisits. El testament obert és el més normal. A Catalunya no és permès el mancomunat (matrimoni) a Aragó i Navarra sí. A Catalunya ha de ser personal, no són necessaris testimonis, només si la persona no és cega, sorda o no sap escriure.  Es pot fer les vegades que es vulgui i preval sempre l’últim.

Respecte al contingut hi ha llibertat però amb limitacions.

Ha d’haver un hereu que rebrà l’actiu i el passiu (deutes, hipoteques..)

Han de respectar les legítimes(S'ha de deixar sempre ¼ del valor de la herència als legitimaris que reben tots a parts iguals). Son legitimaris els fills o els nets, si són morts, els pares però mai el cònjuge. La legítima s’ha pogut rebre en vida. Es paga amb bens o diners. Es pot privar de la legítima per causes molt greus com maltractaments...

TESTAMENT VITAL (Voluntats anticipades)

Es fa en previsió de malaltia llarga, dolorosa... i es sol·liciten tractaments pal·liatius...,es poden designar persones que et representin davant el metge, per donacions d’òrgans,  A Catalunya està limitat a la xarxa sanitària pública, és un document dirigit a les administracions i als metges. Es recomana que ho sàpiga la família.

PODER GENERAL

Es un document notarial per concedir una autorització a una persona perquè pugui fer actes:

Acompanyar a una persona, vendre propietats...

Es àgil per a qüestions amb menys transcendència econòmica i per a qüestions de més transcendència es poden designar més d’una persona.

Només es pot fer en plena capacitat mental i es pot revocar.

Consell: “ha d’existir una relació de total confiança”. Et poden arruïnar.

AUTOTUTELA

Es fa davant de notari. Es designa una persona que vols que sigui la teva tutora en cas de ser incapacitada.  

ES ACONSELLABLE FER DONACIO EN VIDA?

Cal tenir present que el que es dona ja no es recupera.

Consell: Tan sols si el donant pot sobreviure desprès de fer aquesta donació.

CONCLUSIÓ: Deixa’t aconsellar per un notari  

jubilada

Quina paraula! Persona que ha deixat de treballar i rep una paga de l’estat. Tant que costa trobar feina i també deixar-la. Potser les definicions són injustes, només reconeixen el treball remunerat. Convindreu amb mi que quan li diem a algú “estic jubilada”, no li diem que no treballem sinó que ho fem de manera diferent. Poc a poc li vaig trobant el gust a la paraula i m’hi vaig identificant. Als 51 anys quan m’ho van dir per primera vegada em vaig sentir “vella, inútil,...”. Ara no, he vist gent com jo, molta, que per unes raons o d’altres estan en la mateixa situació, que gaudeix de la vida, que comparteix coneixements i experiències, que treballa, sí, treballa de manera altruista per altra gent, per ideals i per tantes coses, que em sento bé. Poc a poc vaig trobant el meu camí. Enceto aquest bloc per compartir-ho amb tots vosaltres.