NOVA FEINA
No sé si heu vist gent jove fent aquesta nova feina. Potser algun és net vostre i tot. Amb tot el respecte per les persones que la fan he de dir que no m’agrada, que el que voldria es que es prohibís a Barcelona. Sí, una altra prohibició, me és igual. La meva ciutat no es mereix aquest tipus de transport propi de llocs desenvolupats, no crec necessària la força física, tenim massa mitjans de transport (tren, bus, tramvia, metro….). Voleu dir que és precisa aquesta feina?. El meu avi emprava animals per portar-nos als nens al camp i quan va poder els va substituir per tractors o cotxes i nosaltres tornem a emprar persones. No, no m’agrada que persones transporten persones amb la força. Potser hi ha gent que ho deu trobar fins i tot ecològic, es clar només contamina les cames del que pedala. No, NO M’AGRADA podeu tractar de convèncer-me, però ho veig difícil.
La tracció animal com poden ser el que en dèiem “Els pesseteros” que passegen turistes, ara que porten dodotis i no embruten el terra, passi, però la tracció humana pel mateix fi, jo també la trobo denigrant
ResponEliminaJoan
Persones grans amb opinió
www.cargol1234.bogspot.com
gentgranambopinio@gmail.com
Si et sembla, contacta amb mi. Crec que estem fent camis paral•lels
Penso el mateix que vosaltres, em va desagradar molt veure aquest tipus de "diversitat turística" a Barcelona, ho trobo indigne i propi de països poc desenvolupats. No crec que favoreixi a Barcelona en absolut i demanaría que desapareixés.
ResponEliminaSalutacions,
Glòria
Gràcies Gloria
ResponEliminaCoincideixo amb que, jo també, la primera vegada que vaig veure circular per Barcelona aquest mitjà de transport, que tan habituats estàvem de veure’l en ciutats del llunyà Orient,em va interpel.lar. També la meva primera sensació va esser de “cosa desagradable a la vista”, que “no quadrava” en una ciutat com Barcelona.
ResponEliminaCom que el vaig veure per la zona de la platja, de seguida em vaig tranquil.litzar pensant dintre meu “aquí el terreny és pla. Segur que no pugen a la Bonanova, ni tan sols a la plaça de Catalunya.
Però de seguida vaig deixar de costat la imatge que em desagradava a la vista i vaig pensar amb el que era que havia impulsat a aquell noi a fer aquella feina. Una feina tant poc atractiva i a la vegada pesada i que altrament no devia tenir cap mena d’autorització municipal per dur-la a terme. La resposta va ser ràpida i contundent : L’ATUR. Després de quant de temps de cercar feina sense trobar-la, se li va acudir que podia fer de camàlic ? Quina situació dramàtica familiar l’havia empès a prendre aquesta opció ?
Aquestes consideracions varen arraconar de seguida el que d’espontani havia sigut una “consideració d’estètica urbana”
Leopold Juan