EL NOSTRE NIVELL DE DEMOCRÀCIA

Poso la televisió i la imatge se’m queda gravada: un ex -President de la Generalitat amb vestit i corbata al costat del President de la comissió del Parlament amb samarreta de màniga curta i arracada. Penso que sembla que hem arribat a un bon nivell de democràcia quan el representant d’un partit petit pot ser el president d’una comissió per interrogar a un ex -President de la Generalitat. Molt més quan en un moment determinat aquest li diu “vostè mana Sr President”. Si visqués el meu pare diria.”on s’ha vist que algú amb aquesta pinta sigui president de res i molt menys pugui interrogar un ex –President?” Allò que per ell era fins i tot una falta de respecte és per mi un senyal de DEMOCRÀCIA.

Al cap de pocs dies en una altra sessió vaig assistir a una classe perfecta de cotxes antics i moderns, de com adquirir-los i de la  entrega en un CD d’un capítol de la sèrie “Camarga” al President de la comissió. Una sessió d’aquelles que molt benèvolament qualificaria de com perden el temps uns treballadors molt ben pagats.

Desprès d’uns dies d’aquest fet i comprovada la utilitat d’aquesta i de la resta de comissions d’investigació poso en dubte que sigui un símbol de DEMOCRÀCIA, més bé una pantomima.

Posats a pensar i mirar observo que el partit en el Govern, tant a la Generalitat com a l’Estat Espanyol, han incomplert moltíssimes de les coses que havien promès.”el meu pare diria són uns mentiders”. O sigui la DEMOCRÀCIA és un sistema de votació cada quatre anys on li dones carta blanca a un partit perquè faci el que vulgui.

Continuant amb el meu vici de posar la tv observo com una altra Presidenta, en aquest cas al Parlament Espanyol juga a un joc en una tablet mentre parla el President en plena sessió. Si el seu lloc de treball fos una fàbrica ja estaria al carrer però al Parlament el nivell de DEMOCRACIA és tal que no passa res, fins i tot té defensors de primera línea.

Com veieu avui no tinc ganes de aprofundir en els nivells de DEMOCRÀCIA assolits a coses importants com ara diuen: la salut, l’educació, la vivenda, el treball. Només volia pensar en llocs que no tenen importància com ara els PARLAMENTS i les seves COMISSIONS DE CONTROL

VOLUNTARIAT DE GENT GRAN (escrivint les meves reflexions)

Serà difícil d’explicar sense ofendre cap sensibilitat.

Massa sovint sento lloances del voluntariat i dins meu massa sovint sento angunia. De seguida em venen al cap:

. totes aquelles persones, molt professionals ,que veuen perillar el seu lloc de treball

. aquelles administracions publiques que diuen: una feina i un pressupost menys

. aquells familiars que se’n desdiuen perquè pensen que ja estan atesos.

D’altra banda El Voluntari

. una persona sovint molt jove, amb energia, que se sent solidària, que li agrada la feina, que s’està formant per fer-ho bé, que potser voldria que fos la seva feina remunerada.

. una persona gran, solidària, encara amb forces, que vol dedicar el seu temps lliure a les mancances de la societat.

.tot tipus de persones amb gran noblesa d’esperit

l’administració

Potenciant els serveis públics: Serveis Socials…però també esperonant VOLUNTARIS.

                      AL BELLMIG LA GENT GRAN.

 Quin tipus d’assistència VOLEM?

. VOLUNTARIS (sense sou, amb sou)?

. professionals?

.Professionals i voluntaris ?

En mans de qui ho volem deixar?

. de l’Administració?

.d’Associacions?

.Familiars

.d’altres?

Com veieu moltes maneres i possibilitats, el gran problema es que quan ens fem grans no podem triar moltes vegades i tenim el tipus d’assistència que la NOSTRA BUTXACA ens permet i no aquella que voldríem i per tant hem d’agrair tot tipus de VOLUNTARIAT