NOVA XARXA DE BUS

Felicitar a l’Ajuntament per aquesta nova xarxa de bus, tan ben pensada i dissenyada. Si dissenyada per al turisme principalment, que no tan per els treballadors de la zona Franca que viuen a Barcelona i per el que aquí ens ocupa la Gent Gran

Felicito la posada en marxa del servei d’informació a la Gent Gran a traves dels Casals. Des d’aqui vull fer una demanda, aquest servei d’informació ha de començar amb una classe de matemàtiques i geometria. Cal recordar, a la nostra G.G que amb prou feines va anar a escola, què són les horitzontals, les verticals, però sobretot les diagonals (que no la Diagonal) i els números parells i senars, a interpretar UN PLANOL.

Vull felicitar també el servei d’informació als Consells de Barri, i subratllo INFORMACIO. Amb paraules del conseller del meu districte, el 13 d’aquest mes, fa quatre dies, només vam anar a queixar-nos. La gent del meu barri des de la seva arribada a Barcelona ha anat a comprar al Mercat de la Boqueria. Primer crec que era el 29 i des de fa anys el 14 els deixava a la porta. Ara la nostra Gent Gran per anar al mercat de tota la vida hauran d’agafar dos busos i fer una àrea d’intercanvi. Es clar, és igual ,la Boqueria també és el gran mercat pel Turisme, encara que la gent de Barcelona no hi anem igual hi anirà molta gent, segurament els turistes interessen més que la Gent Gran de la nostra ciutat.



parada sense servei

Només ha estat un exemple. Es podrien posar d’altres com les caminades que ens obliguen a fer a les àrees d’intercanvi. Un veí meu al preguntar a un noi com podia anar ara allà on anava abans amb un sol bus i veient el que havia de fer li va dir al noi
- escolta nen que no t’he demanat de fer una carrera de relleus ni una marató-






multiparada

Només aquestes dues anècdotes per il·lustrar com la nova xarxa canviarà els hàbits dels veïns i veïnes però sobretot de la Gent Gran i fer la següent demanda. Espero de l’Ajuntament que la XARXA  d’ INFORMACIÓ s’ampliï en XARXA D’OPINIO, que s’escolti a la nostra Gent Gran a cada barri i siguin capaços de minimitzar l’enrenou que aquest nou model suposa per la nostra Gent Gran.

De cap manera vull criticar que la nostra ciutat sigui turística, cuidi i aculli bé aquesta inigualable font d’ingressos, només demano de la sensibilitat dels nostres governants que no es retallin aquells serveis que funcionen com ara algunes línies bus, encara que no responguin al Pla Cerdà d’horitzontals i verticals i que alguna línea hagi de fer una petita corba.

SUPER DONA GRAN

Ahir vaig anar a celebrar el final de curs d’angles amb les companyes 19 dones i un home que ens ha confirmat que no vindrà el proper any.  Vaig tenir l’oportunitat de xerrar més estona amb aquelles dones més joves que sempre seuen al davant.

- Què fas a més d’anglès?
- Col·laboro amb el sindicat.
- Uf la Gent Gran heu passat de mirar les obres a posar-vos l’armilla reflectant i sortir a les manis.

Per respecte a la profe que estava al meu costat i no espatllar el dinar vaig callar. La meva vehemència ho hagués espatllat.

 Encara avui no em sé avenir que aquesta sigui la imatge que tota una generació tingui de la gent gran. He de reconèixer que EL PODER ho fa molt bé. Si ,dic EL PODER i no els mitjans de comunicació als que veig tant víctimes com nosaltres. Es potencia la imatge i no el contingut. A força de fotos d’avis amb armilla, sembla que aquesta es la seva feina, ara ja no ven la imatge de l’avi amb bastó, ni la del avi mirant una gran obra(perquè no n’hi han), ni la de l’avi portant el net a l’escola(s’ha de protegir el menor), anant a una excursió de l’IMSERSO (no poden) ,ni a la sala d’espera del metge, baixant les escales d’una casa sense ascensor…

Busquem una mica més. Fa uns anys, la DONA GRAN es representava com aquella mestressa que a la seva edat encara portava la gran casa, la que dormitava en un sofà, la que explicava contes als nets. Pensem en la imatge de la dona gran d’avui. Per als mitjans de comunicació ni existeix. A l’època de l’exaltació dels cossos joves i  prims.,del cutis sense arrugues.,de carns sense cel·lulitis.,de sabates amb talons impossibles, de menjars preparats, de residències de gent gran...l’única foto que ven encara és la del àvia centenària amb tota la família a la residència on viu, reben el ram de flors de la Generalitat.

Ara sóm a l' època en la que la DONA GRAN, contribueix de manera molt important a l’economia familiar

Amb la seva paga i els seus estalvis, tant per a coses bàsiques, alimentació i vestir, com als estudis dels nets o altres necessitats.

Amb la seva feina no reconeguda. Portant i recollint els nens d’escola, educant-los  fins que arriben els pares, cuidant tots els malalts de la família...

Amb el seu sacrifici personal, renunciant a fer altres coses més personals (estudiar, viatjar...) que ja mai més podran fer.

Encara recordo l’època de la SUPERWOMAN en que socialment es valorava la dona que treballava, feia les feines de casa...NO vull reivindicar la SUPER-ÀVIA nomes per no deixar fora aquelles que no tenen nets però que també dediquen la seva vida a la família potser amb SUPER-DONA-GRAN en tenim prou.

NOU PAPA

He tardat uns dies en escriure sobre aquest tema perquè les meves reflexions fossin mes reposades. He de començar dient que com a tothom em va sorprendre i molt el fet que el Pare Benet renunciés. Per que? Salut, pressions, impotència, falta de lideratge…? Tantes preguntes i tantes respostes  com vulgueu. Des del meu punt de vista lloança a aquell que quan pensa que no pot complir correctament amb un càrrec es retira.

No tinc el mateix punt de vista respecte a tot el que va succeir desprès. La posada en escena per l’elecció del nou PAPA, penosa, com sempre, bé com sempre no, pitjor. Antigament els cardenals no arribaven a Roma amb gran cotxes, amb xofer, no en vaig veure cap que conduís. Les poques imatges d’interior que van treure no predicaven precisament la pobresa però allò que més em revela continua sent el tema de les DONES. Poques imatges de DONES i quan sortien, per suposat monges i a sobre fent de criades, servidores… com li vulgueu dir al servei dels HOMES.

No puc treure’m del cap la imatge de cents de bisbes, capellans…TOT HOMES,  i jo observant, mira encara hi ha algú d’una altra raça, per allò de que els negres es veuen més, una nota de color. Això si, ni una DONA.

Moltes vegades escolto aquella cançó de “Angelitos negros” en que es retreia a un pintor el que mai se’n recordés de pintar un àngel negre. Així em sentía jo veient que no hi havia cap DONA, més de la meitat de la població, discriminada per aquells que més prediquen, els que ens manen el que no podem fer (estimar una altra dona, tenir els fills quan volem…). Desprès per allò de que somiar costa poc em poso a pensar quin tipus d’església seria capaç d’admetre una dona com a CAP DE L’ESGLÈSIA, oh no!, primer haurien d’admetre dones-sacerdots, i tots els càrrecs que encara ens estan vetats, bisbes, arquebisbes…Uf no crec que ho vegin els meus ulls! La veritat és que li desitjo molt d’encert al nou PAPA FRANCESC però com a dona, no espero gaire d’ ell. Tan de bo m’equivoqués.

CUIDADORES

Avui vull reflexionar sobre vosaltres, les cuidadores, mares, filles, germanes, parelles, veïnes o simplement conegudes.

Hem de reconèixer l’esforç de les dones que a més a més de la seva feina han de cuidar un pare, un fill… També el d’aquelles dones grans, potser jubilades, parella”sana”que se’n ocupa del company/a encara que les seves forces també estan força dèbils, per l’edat, la salut…

 

Quan algú esdevé cuidadora d’un malalt crònic ha d’afrontar molts reptes.

 

• Ha d’ocupar-se de l’alimentació, higiene, medicació, cites mediques….
• La sobrecàrrega física( lumbàlgies…)i psicològica(ansietat,depressió,insomni..)van apareixent poc a poc
• El malalt cada cop depen més d’ ella
• Li és difícil no abandonar la resta de persones estimades, família, amistats..
• Li costa ser conscient en que en un moment o d’altre serà ella la que haurà de demanar ajuda

De veritat penseu que està preparada per cuidar un ésser estimat, només perquè és família o se’l estima en bogeria? A mi em costa molt veure un ésser estimat malalt, ningú m’ha ensenyat les cures físiques que pugui necessitar. Hauré de guiar-me per intuïció i no sempre podré encertar. També em costa pensar en la càrrega psicològica que suposa veure aquest ésser estimat cada dia potser amb les seves facultats més disminuïdes.

Totes les cuidadores diuen que amb un somriure o una carícia ja estan pagades però deixeu-me que protesti per elles.

 No hi ha dret que la majoria no rebin un sou o una compensació econòmica i que les que cobren el sou sigui tan baix.

No hi ha dret que se’ls hagi tret la seguretat social.

No hi ha dret que el serveis socials i la societat no en sàpiga gaire de la seva existència, del seu patiment i l'ajuda sigui tan minsa. I tans altres no hi ha dret...

 

 

ECONOMIA CASERA

Ja fa dies que les dones s’han posat a la feina. Els ingressos familiars (pensió) són els de sempre però malauradament les despeses pugen. Hi ha unes despeses fixes: contribucions en uns casos, lloguers en d’altres , llum, aigua,gas,no depenen de nosaltres i per tant res a fer que no sigui augmentar la partida. Hi ha d’altres que ni tan sols existien i que ara s’han convertit en fixes: medicaments, res a fer.

Despeses obligades on la gran economista pot intervenir: alimentació y neteja. Economia de guerra. M’he trobat a moltes veïnes fent el rosari de supermercats per trobar un producte una mica més econòmic. Potser tornarem a l’època en que uns pocs productes servien per tot: el vinagre igual amania un enciam, netejava una paella o fins i tot el cabell.  Solidaritat d’informació. Mentre entre elles s’expliquen receptes econòmiques i gustoses, als mitjans de comunicació ens omplen de receptes amb productes exòtics, caríssims...Com quan jo era petita que a la única tv ens passaven pel·lícules americanes de luxe.

Estirant dels records, veig la meva mare fent la seva aportació a l’economia y alimentació familiar anant a buscar bolets, cargols, espàrrecs...i em pregunto com s’ho feien les dones de la ciutat, estic segura que van trobar les seves estratègies en l’economia submergida: m’han explicat que anaven a cosir a” cases bones”, a netejar...Això sí sense contracte i on el sou era la voluntat de la casa on anaven. Voldria pensar que no tornarem a situacions d’aquesta mena d’explotació.

Cada dia estic més segura de que tot això està molt estudiat, pensat per les grans economies que s’havien deixat guanyar terreny i volen tornar a situacions anteriors on uns quants privilegiats gaudien de tot mentre la resta malvivia.

Haurem de fer com abans,SOBREVIURE, PROTESTAR I LLUITAR