LES PARAULES

De vegades arribes a casa i sense saber per què remenes aquell calaix on guardes les coses de fa anys. Això vaig fer fa uns dies. En aquest calaix tinc guardades “Cartillas” aquells llibrets en que vaig aprendre a llegir quan era petita i que per suposat són en castellà ja que jo pertanyo a un poble de la Franja situat a la província de Terol on en aquella època el català es parlava en la intimitat. Bé els nens i nenes el parlàvem a tots els llocs menys a l’escola i l’ església o si contestàvem a preguntes d’alguna autoritat.

El fet és que no recordava el que vaig llegir:

En EL CAMARADA una cartilla de 1908 posa: SU AMO PASÓ SUMISO

En RAYAS, una cartilla de 1959 posa:
 MI AMO ME MIMA; 
TU AMO TE AMA,
TU MAMA TEME A TU AMO
TEME TU A TU AMO

Trobo desprès un llibre molt estimat per la meva mare de títol: GUIA DEL AMA DE CASA publicat el 1913 on la dona és el AMA i l’home l’ AMO i parla de les obligacions de l’ home i la dona a la llar. Obligacions avui dia força superades i diferents en quant a contingut.

Busco a la Real Academia de la Lengua:

AMO: cabeza de familia, dueño....

AMA: además de las correspondientes al amo, criada o dueña de un burdel.

No vaig trobar el llibre ”Fenomenologia del espíritu” de Hegel per rellegir el capítol “dialèctica del amo y el esclavo” que tan em va interessar més tard

Quina càrrega ideològica tenien les paraules i penso que encara tenen, en aquest sentit i tonant a l’actualitat us he de confessar que estic força d’acord amb les teories de George Lakof   en “No pienses en un elefante”

LES COSES PASSADES NO SEMPRE SON MILLORS PER SORT

SALUT

 Està per demostrar que un sistema privatitzat sigui millor que un de públic. Quan països com EEUU es miren amb curiositat el nostre sistema, ELS NOSTRES GOVERNANTS EL DESMANTELLEN.

 Quan organismes internacionals com la ONU...defensen el dret universal
ENS RESTRINGEIXEN AQUEST DRET

 Les darreres mesures com el copagament, supressió i encariment de medicaments, la reducció de tractaments i revisions de caràcter preventiu o l’allargament de les llistes d’espera deixen a molta  Gent Gran en situació de vulnerabilitat

Cal denunciar

El copagament. Voldria pensar en aquelles persones grans que a principi de mes han de decidir quines medecines poden permetre’s i quines no. No per raons mèdiques si no econòmiques. Amb la seva mísera pensió opten per subvencionar l’alimentació de fills i nets, en silenci, obviant la seva pròpia salut.

Les medecines excloses ja de pagament de la Seguretat Social. No són necessaris gaires estudis per demostrar que les principals persones afectades per aquesta mesura són les persones grans. Moltes d’elles han renunciat a xarops, protectors d’estomac o pomades antiinflamatòries que potser no eren imprescindibles però alleujaven les seves malalties.

Les reduccions pressupostàries que han afectat limitacions en el subministrament a les nostres residències de productes tan importants com els bolquers i que han obligat a alguns centres a atendre els nostres dependents de manera precària amb el conseqüent risc per a la seva salut. La recollida d’ aquests productes junt amb els d’ higiene en un dia puntual és molt lloable però de tot punt insuficient.

Les pròtesis. En èpoques de crisi, la renovació d’ulleres, la compra d’un bastó, un caminador o una cadira de rodes pot esdevenir un impossible per a molta gent gran. Hem agrair  els descomptes a través de la Targeta Rosa però també cal reconèixer que això no és suficient per a molta gent gran.

La reducció de tractaments de caràcter preventiu. La rehabilitació és en molts casos imprescindible per a la Gent Gran. Un temps d’espera massa llarg vol dir en molts casos la irreversibilitat del procés.

L’allargament de les llistes d’espera. El temps d’espera de les persones grans és desgraciadament molt reduït

Segur que hi ha moltes més afectacions que desconec però això no m’impedeix denunciar i revelar-me  contra aquells que volen fer-me creure que aquestes retallades son necessàries, que no hi ha una altra solució. Vull que els meus impostos serveixen per pagar aquestes coses, que el tema sanitari sigui PRIORITARI

Carme Prats

CAP D'ESTAT

Viure en una monarquia parlamentaria no és ni de ben lluny el que conscientment jo hauria triat.  Ja fa uns quants anys que el meu raonament no troba correcte el fet que una persona per” ser fill de” tingui tots aquests, privilegis, deures....Digueu-li com vulgueu.

Vivint aquí he hagut d’admetre que aquest és el meu Cap d’Estat , m’agradi o no, l’hagi triat o no, l’hagi votat o no.  Fa uns anys li vaig donar el benefici del dubte en assabentar-me de la seva intervenció al cop d’Estat, al mateix temps que pensava que era un intent desesperat de mantenir-se al poder i la creença que mai sabria el que realment va passar.

Han anat passant els anys, tothom diu que en fer-nos grans ens moderem i no és aquest el cas. Veig a la premsa allò que ell permet que es publiqui i NO M’AGRADA . Imagino doncs el que no es publica.

Les imatges al vaixell del Dictador ja em removia coses. Les meravelloses vacances, recepcions oficials....em fan angunia, però els seus viatges em treuen de polleguera.

Imatges amb els PAPES de ROMA, rebent benediccions. Conegudes o no les seves relacions extra maritals i altres coses que l’ església no permet però sembla que a ell sí.

Imatges amb els CAPS de PAISOS en que els seus governants permeten atentats als drets humans flagrants

Imatges de hobbies (caceres d’animals, curses de vela....) que personalment  em disgusten...

Trobo a faltar un CAP D’ESTAT

. que  parli amb els manifetants: d’un desnonament, amb els iaio-flautes, amb una mani de discapacitats, amb uns treballadors que els han fet un ERO, amb joves estudiants...Bé amb una persona que es relacioni amb els seus súbdits

.que UN DIA (no cal tampoc tots) agafi el metro o l’ autobús com fem tots cada dia.

.que li doni la mà als seus treballadors de casa, enlloc de tots aquells militars carregats de medalles que surten sempre.

.i tantes, tantes coses...

El que trobo a faltar suposo que és un CAP al que li sobra la corona.

QUAN EMPOBRIR UN JUBILAT/DA, és FÂCIL

Com tota mestressa de casa, de tan en tan se’m acut fer comptes, especialment quan arriba el temps de fer la declaració de la renda.

 Com a jubilada, m’arriba aquell sobre del MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PÚBLICAS, que quan obres la bústia penses (que punyetes deu passar ara!) no per res si no per que  allà pel mes de febrer ja te’l envien no sigui que se t’oblidi declarar donat que tens tantes feines i tan a declarar, o potser per que la vagis fent no sigui que “perdis la memòria”  i no la puguis fer. Com suposo que tothom, remugues una mica i la deixes en aquell calaix on van els papers que has de necessitar més endavant.

Un any més arriba al mes de maig i escoltes per la TV o la ràdio que han començat a retornar un munt de diners a la gent que ja han fet la declaració de la renda i és quan t’entren les presses. Apa a recollir papers, a veure què has pagat que et pugui desgravar, INOCENT.

Obro el calaix dels rebuts: La LLUM, amb lo que l' han pujat i no desgrava. L’AIGUA, tampoc, ni el GAS, els rebuts del SUPER que no sé perquè els tinc ( us confesso que de tan en tan m’agrada comparar preus, bé no sé si és per que m’agrada o ho necessito), rebuts de la FARMÀCIA(necessito tantes medecines que no entren al “seguro” que tinc la secreta esperança que algun dia desgravin o pugui recuperar alguna cosa), TELEFON això deu ser un luxe per que m’he gastat molts diners, TRANSPORTS (targetes de bus, del tren, tiquets d’autopista....). Unes SABATES , UN BASTÓ i una mica de ROBA. En una bosseta apart els rebuts de record, els dels GRANS VICIS(llibres, diaris, entrades de cine, el curset d’informàtica que vaig fer...). Mira!, la matrícula del meu fill de la Universitat, rebotons, això tampoc desgrava. Per que no es digui en trobo UN que sí desgrava una donació anual que faig a una ONG. Passant del tema de Hisenda penso en lo que m’han apujat la jubilació i en lo que s’han apujat totes aquestes coses i començo a comprendre perquè els estalvis van baixant d’una manera escandalosa.

 No puc deixar de pensar en tots aquells que ja no els queden estalvis, els que han d’ajudar a familiars parats, malalts...Quins d’aquests rebuts deixen de pagar? Em venen al cap noves paraules com POBRESA ENERGÈTICA(gent que no pot pagar llum, aigua i gas) i penso quanta d’aquesta és Gent Gran o nens.

Si continuem en aquest ritme de pujades de preus bàsics i quasi congelació de pensions , a quants jubilats haurem empobrit de manera escandalosa.