dijous, 8 de maig de 2014

CAP D'ESTAT


Viure en una monarquia parlamentaria no és ni de ben lluny el que conscientment jo hauria triat.  Ja fa uns quants anys que el meu raonament no troba correcte el fet que una persona per” ser fill de” tingui tots aquests, privilegis, deures....Digueu-li com vulgueu.

Vivint aquí he hagut d’admetre que aquest és el meu Cap d’Estat , m’agradi o no, l’hagi triat o no, l’hagi votat o no.  Fa uns anys li vaig donar el benefici del dubte en assabentar-me de la seva intervenció al cop d’Estat, al mateix temps que pensava que era un intent desesperat de mantenir-se al poder i la creença que mai sabria el que realment va passar.

Han anat passant els anys, tothom diu que en fer-nos grans ens moderem i no és aquest el cas. Veig a la premsa allò que ell permet que es publiqui i NO M’AGRADA . Imagino doncs el que no es publica.

Les imatges al vaixell del Dictador ja em removia coses. Les meravelloses vacances, recepcions oficials....em fan angunia, però els seus viatges em treuen de polleguera.

Imatges amb els PAPES de ROMA, rebent benediccions. Conegudes o no les seves relacions extra maritals i altres coses que l’ església no permet però sembla que a ell sí.



Imatges amb els CAPS de PAISOS en que els seus governants permeten atentats als drets humans flagrants

Imatges de hobbies (caceres d’animals, curses de vela....) que personalment  em disgusten...

Trobo a faltar un CAP D’ESTAT

. que  parli amb els manifetants: d’un desnonament, amb els iaio-flautes, amb una mani de discapacitats, amb uns treballadors que els han fet un ERO, amb joves estudiants...Bé amb una persona que es relacioni amb els seus súbdits

.que UN DIA (no cal tampoc tots) agafi el metro o l’ autobús com fem tots cada dia.

.que li doni la mà als seus treballadors de casa, enlloc de tots aquells militars carregats de medalles que surten sempre.
.i tantes, tantes coses...
El que trobo a faltar suposo que és un CAP al que li sobra la corona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada