Viure
en una monarquia parlamentaria no és ni de ben lluny el
que conscientment jo hauria triat. Ja fa
uns quants anys que el meu raonament no troba correcte el fet que una persona
per” ser fill de” tingui tots aquests, privilegis, deures....Digueu-li com
vulgueu.
Vivint aquí he hagut d’admetre que aquest és
el meu Cap d’Estat , m’agradi o no, l’hagi triat o no, l’hagi votat o no. Fa uns anys li vaig donar el benefici del
dubte en assabentar-me de la seva intervenció al cop d’Estat, al mateix temps
que pensava que era un intent desesperat de mantenir-se al poder i la creença
que mai sabria el que realment va passar.
Han anat passant els anys, tothom diu que en
fer-nos grans ens moderem i no és aquest el cas. Veig a la premsa allò que ell
permet que es publiqui i NO M’AGRADA . Imagino doncs el que no es publica.
Imatges amb els PAPES de ROMA, rebent
benediccions. Conegudes o no les seves relacions extra maritals i altres coses
que l’ església no permet però sembla que a ell sí.
Imatges amb els CAPS de PAISOS en que els seus governants permeten atentats als drets humans flagrants
Imatges de hobbies (caceres d’animals, curses
de vela....) que personalment em
disgusten...
Trobo a faltar un CAP D’ESTAT
. que
parli amb els manifetants: d’un desnonament, amb els iaio-flautes, amb
una mani de discapacitats, amb uns treballadors que els han fet un ERO, amb
joves estudiants...Bé amb una persona que es relacioni amb els seus súbdits
.que UN DIA (no cal tampoc tots) agafi el
metro o l’ autobús com fem tots cada dia.
.que li doni la mà als seus treballadors de
casa, enlloc de tots aquells militars carregats de medalles que surten sempre.
.i tantes, tantes coses...
El que trobo a faltar suposo que és un CAP al
que li sobra la corona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada