dijous, 1 de maig de 2014

QUAN EMPOBRIR UN JUBILAT/DA, és FÂCIL

Com tota mestressa de casa, de tan en tan se’m acut fer comptes, especialment quan arriba el temps de fer la declaració de la renda.

 Com a jubilada, m’arriba aquell sobre del MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PÚBLICAS, que quan obres la bústia penses (que punyetes deu passar ara!) no per res si no per que  allà pel mes de febrer ja te’l envien no sigui que se t’oblidi declarar donat que tens tantes feines i tan a declarar, o potser per que la vagis fent no sigui que “perdis la memòria”  i no la puguis fer. Com suposo que tothom, remugues una mica i la deixes en aquell calaix on van els papers que has de necessitar més endavant.

Un any més arriba al mes de maig i escoltes per la TV o la ràdio que han començat a retornar un munt de diners a la gent que ja han fet la declaració de la renda i és quan t’entren les presses. Apa a recollir papers, a veure què has pagat que et pugui desgravar, INOCENT.

Obro el calaix dels rebuts: La LLUM, amb lo que l' han pujat i no desgrava. L’AIGUA, tampoc, ni el GAS, els rebuts del SUPER que no sé perquè els tinc ( us confesso que de tan en tan m’agrada comparar preus, bé no sé si és per que m’agrada o ho necessito), rebuts de la FARMÀCIA(necessito tantes medecines que no entren al “seguro” que tinc la secreta esperança que algun dia desgravin o pugui recuperar alguna cosa), TELEFON això deu ser un luxe per que m’he gastat molts diners, TRANSPORTS (targetes de bus, del tren, tiquets d’autopista....). Unes SABATES , UN BASTÓ i una mica de ROBA. En una bosseta apart els rebuts de record, els dels GRANS VICIS(llibres, diaris, entrades de cine, el curset d’informàtica que vaig fer...). Mira!, la matrícula del meu fill de la Universitat, rebotons, això tampoc desgrava. Per que no es digui en trobo UN que sí desgrava una donació anual que faig a una ONG. Passant del tema de Hisenda penso en lo que m’han apujat la jubilació i en lo que s’han apujat totes aquestes coses i començo a comprendre perquè els estalvis van baixant d’una manera escandalosa.

 No puc deixar de pensar en tots aquells que ja no els queden estalvis, els que han d’ajudar a familiars parats, malalts...Quins d’aquests rebuts deixen de pagar? Em venen al cap noves paraules com POBRESA ENERGÈTICA(gent que no pot pagar llum, aigua i gas) i penso quanta d’aquesta és Gent Gran o nens.
Si continuem en aquest ritme de pujades de preus bàsics i quasi congelació de pensions , a quants jubilats haurem empobrit de manera escandalosa.

1 comentari:

  1. Tienes toda la razón, lo he leido y veo la realidad plasmada en tus frases.
    Esto lo deberían comprender los políticos cosa que ignoran o hacen por no ver.
    Pero creo que la gent gran del futur lo tendran mucho peor.

    ResponElimina