CARTA

Estimat pare/mare que dubtes sobre si has de VACUNAR el teu fill/a

NO TENS DRET a no vacunar el teu fill/a.

NO TENS DRET a fer del teu fill/a una persona amb discapacitats.

N O TENS DRET a que durant la seva infància no pugui córrer o saltar i hagi d’anar d’hospital en hospital, durant l’adolescència no pugui portar sabates de taló o ballar, potser hagi d’anar amb cadira de rodes , hagi de ser el coix/a del poble, hagi de suportar acudits ofensius…, a que quan sigui pare/mare no pugui portar el seu fill/a a coll

NO TENS DRET a que tingui constantment dolor

NO TENS DRET a que hagi de passar diferents vegades per quiròfan

T’ho diem tots els que per no estar vacunats de POLIO hem passat per això i molt més.

Per sort no podem dir que ho van decidir els nostres pares. HO VA DECIDIR EL GOVERN, per no distribuir unes vacunes gratuïtament i per tota la població. Semblant al que ara fa.

Els afectats de polio QUE VAN MORIR Y ELS QUE HEM SOBREVISCUT et neguem el DRET i l’atorguem el DEURE.

Si, el DEURE estimat pare/mare. El deure de lluitar cada dia per la nostra salut i la dels teus fills/es, perquè se’ns reconeguin les seqüeles com el síndrome post-polio per acabar de viure dignament.

Estimat pare/mare tens el DEURE de lluitar pel teu fill/a, per què el govern faci que les vacunes siguin gratuïtes i universals (a Catalunya, Espanya i el mon sencer). Tens el DEURE de convèncer amics i veïns perquè no posin en perill cap nen o nena, que ningú MAI MES, hagi de passar pel que hem passat i estem passant els milers de malalts de polio perquè uns DESAPRENSIUS van decidir NO VACUNAR tota la població.

Carme Prats

UN FESTIVAL DE CADIRES DE RODES

Des que m .he jubilat m’encanta passejar pel meu barri. Faig voltes sense un destí predeterminat i m’encanta observar la gent. Es podria dir que “de vista” conec la major gent gran del barri que surt durant el dia. No puc dir el mateix de la gent jove. Els seus horaris i els meus no son gaire compatibles.

Un dia “especial” per mi es el de “les eleccions”. Aquest dia es converteix en un autèntic festival de “cadires de rodes”. Durant la setmana hi ha alguns llocs on van els residents d’una Residencia propera  però no són aquests. 

Es gent que no sé on són durant tota la setmana. Potser no surten mai de casa? Només el dia de les eleccions? 

Em fixo en la gent que els acompanya i a la majoria tampoc els conec, jo diria que fins i tot no viuen al barri. Potser són els fills que viuen en un altre lloc i avui venen a acompanyar els pares. No els he vist mai als súpers ni a la farmàcia o als comerços del barri, ni al parc.

No sé per què, o sí que ho sé, em ve al cap aquella denuncia de famílies a religioses que porten a avis, que no saben on van, a les votacions. Penso en quants familiars porten també als seus avis. Uns perquè l’avi/a ho demana però d’altres amb potser altres interessos o intencions.

De tota manera tinc un sentiment estrany respecte a aquelles cadires de rodes que només veig el DIA DE LES ELECCIONS