dimecres, 23 de novembre del 2011

DEMOCRÀCIA EN EXTINCIÓ                               O                                 LA REVOLUCIO DELS RICS
 Si mirem Itàlia i Grècia, les governen dues persones que no han passat per les urnes.   Uns renuncien voluntàriament al vot(alguns joves del 15M ho demanen i tot), els altres per obligació, però, Qui els obliga?, Els bancs, els països rics..?
Decididament vivim una bona revolució, que potser equivocadament o no, m’agrada dir-li LA REVOLUCIO DELS RICS.
Els països rics (Alemanya, França...) no han pogut suportar que els que històricament han estat més pobres, ara, gràcies al seu treball, gaudeixin dels seus “privilegis” (feina, vivenda digna, sanitat...) i fan el possible per tornar-los al lloc que tenien abans.  Ho fan amb tots els mitjans al seu abast, els bancs, els mitjans de comunicació...i ara amb la DEMOCRÀCIA. Han obligat a canviar Constitucions (o part d’elles) i ara Presidents. Què més els queda? No crec que sigui baladí que hagi tocat a països del sud, amb governs d’esquerres...?
Aquesta revolució dels rics, no només és de països, també de persones. Persones que a la revolució dels rics li diuen “CRISI”. Persones que volen que els altres paguin les seves errades, però que de cap manera volen perdre els seus privilegis i que com els països tampoc suporten que altres persones siguin com ells i que faran el possible per tornar-los on eren abans, a la ignorància i la pobresa.
M’agradaria ser més optimista però quan veus perillar la DEMOCRÀCIA en ares a salvar al país d’una CRISI et recorden uns temps en que uns personatges també salvaven al país i jo no vull que hem salvin de res escudant-se en una paraula. Sembla que s’empotin un fill que has vist néixer, l’has criat , però que no l’has ensenyat a defensar-se.

dimarts, 8 de novembre del 2011

DONES MORTES

ver detallesAl debat electoral dels dos principals candidats vaig trobar a faltar una frase almenys per les dones mortes aquest any pels seus companys, marits...
Us imagineu com anirien els diaris si aquestes dones les hagués atropellat un vehicle?, hagués estat un terratrèmol?, les hagués matat ETA?. Està clar que les dones en si mateixes no tenen importància, només la situació o el moment de la mort.
Van parlar dels parats, de la crisi, dels bancs, fins i tot d’ETA... però no de les dones mortes. Tinc la sensació que desapareixerà el ministeri d’igualtat, Quan van maldades, les dones sempre en segon pla. Fins i tot els accidents de tràfic ocupen més pàgines als diaris, encara que no hi hagi morts.
  Recordem el nom d’algunes persones assassinades per ETA, recordem el nom d’algun segrestat però, quants noms de dones assassinades aquest any recordem?. No em sap greu no recordar el nom si no el fet de que siguin TANTES, que sigui impossible recordar-les totes.
 M’agradaria també que es pogués recordar el nom dels assassins i de tots els mal tractadors.   Res de tot això és, ni serà possible, només en el record de les seves famílies i amics.
 No vull pensar només en les mortes, què serà de les amenaçades? No hi haurà diners per protegir-les, potser ni tant sols per polseres.
 Cada vegada que escolto la trista notícia d’una altra mort em pregunto si els esforços per eradicar aquest tipus de violència serien els mateixos si els amenaçats fossin homes o si en el debat un dels candidats hagués estat dona.

dimarts, 1 de novembre del 2011

LES DONES GRANS I LES NOVES TECNOLOGIES

Fa pocs dies vaig assistir a les conclusions d’un estudi sobre dones grans i noves tecnologies. Només puc pensar que allò que es evident, no necessita gaires estudis per constatar-ho.
Que les dones grans accedeixen menys a les noves tecnologies que els homes
Les dones grans en número som més que els homes, aleshores perquè les utilitzem menys? Tothom creu que no hi ha discriminació avui dia. Permeteu-me que ho dubti, si no és discriminació social perquè els cursos s’ofereixen a tothom, potser serà econòmica perquè les dones, per exemple moltes vídues tenen menys poder adquisitiu, o fins i tot familiar quan se’ls fa saber que no els hi fa cap falta.
Que es necessiten unes actituds: coratge, paciència, superació de la inseguretat, la por, la creença de poc nivell cultural....
Es va senyalar que moltes tenen por: de trencar-lo, de no saber prou per aprendre...Permeteu-me altra vegada que ho dubti. Som una generació que ha viscut una guerra o una postguerra, que ens hem enfrontat al poder, a la fam...ara no em crec que tenen por d’un aparell, bé que utilitzen la rentadora, el microones, el forn...
M’agradaria doncs compartir amb vosaltres les
RAONS PER LES QUE TÚ DONA HAS D'ACCEDIR A LES NOVES TECNOLOGIES
- Per un acte d’amor: la major part de les dones grans que conec s’han llençat per mantenir el contacte amb els fills o els nets que viuen lluny. Et permet trobar gent que fa anys dels que no saps res i segur que t’agradarà saber què ha estat d’ells.
- Per relacionar-te amb molta gent quan les forces, la salut...et fallin
- Et facilitarà la vida a mida que compleixis anys, podràs comprar al super o a la farmàcia.
- Podràs quedar, saludar o xerrar amb les teves amigues des de la teva cadira, encara que sigui de rodes.
- Podràs veure pel·lícules, vídeos, escoltar música o veure totes les peces d’un museu des de el teu sofà i a primera línea.
- Podràs gaudir de qualsevol lloc del planeta com si fossis allí.
- Tindràs accés a les darreres notícies, però també a opinar i a comentar-ho amb molta gent(coneguda i desconeguda)
- No estaràs mai sola si tu no vols.
- I TANTES I TANTES MÉS.

 ANIMEU A TOTES LES QUE PUGUEU