DEMOCRÀCIA EN EXTINCIÓ                               O                                 LA REVOLUCIO DELS RICS

 Si mirem Itàlia i Grècia, les governen dues persones que no han passat per les urnes.   Uns renuncien voluntàriament al vot(alguns joves del 15M ho demanen i tot), els altres per obligació, però, Qui els obliga?, Els bancs, els països rics..?

Decididament vivim una bona revolució, que potser equivocadament o no, m’agrada dir-li LA REVOLUCIO DELS RICS.

Els països rics (Alemanya, França...) no han pogut suportar que els que històricament han estat més pobres, ara, gràcies al seu treball, gaudeixin dels seus “privilegis” (feina, vivenda digna, sanitat...) i fan el possible per tornar-los al lloc que tenien abans.  Ho fan amb tots els mitjans al seu abast, els bancs, els mitjans de comunicació...i ara amb la DEMOCRÀCIA. Han obligat a canviar Constitucions (o part d’elles) i ara Presidents. Què més els queda? No crec que sigui baladí que hagi tocat a països del sud, amb governs d’esquerres...?

Aquesta revolució dels rics, no només és de països, també de persones. Persones que a la revolució dels rics li diuen “CRISI”. Persones que volen que els altres paguin les seves errades, però que de cap manera volen perdre els seus privilegis i que com els països tampoc suporten que altres persones siguin com ells i que faran el possible per tornar-los on eren abans, a la ignorància i la pobresa.

M’agradaria ser més optimista però quan veus perillar la DEMOCRÀCIA en ares a salvar al país d’una CRISI et recorden uns temps en que uns personatges també salvaven al país i jo no vull que hem salvin de res escudant-se en una paraula. Sembla que s’empotin un fill que has vist néixer, l’has criat , però que no l’has ensenyat a defensar-se.