dilluns, 16 de juny de 2014

LES PARAULES

De vegades arribes a casa i sense saber per què remenes aquell calaix on guardes les coses de fa anys. Això vaig fer fa uns dies. En aquest calaix tinc guardades “Cartillas” aquells llibrets en que vaig aprendre a llegir quan era petita i que per suposat són en castellà ja que jo pertanyo a un poble de la Franja situat a la província de Terol on en aquella època el català es parlava en la intimitat. Bé els nens i nenes el parlàvem a tots els llocs menys a l’escola i l’ església o si contestàvem a preguntes d’alguna autoritat.
El fet és que no recordava el que vaig llegir:






En RAYAS, una cartilla de 1959 posa:
 MI AMO ME MIMA; 
TU AMO TE AMA,
TU MAMA TEME A TU AMO
TEME TU A TU AMO
Trobo desprès un llibre molt estimat per la meva mare de títol: GUIA DEL AMA DE CASA publicat el 1913 on la dona és el AMA i l’home l’ AMO i parla de les obligacions de l’ home i la dona a la llar. Obligacions avui dia força superades i diferents en quant a contingut.
Busco a la Real Academia de la Lengua:
AMO: cabeza de familia, dueño....
AMA: además de las correspondientes al amo, criada o dueña de un burdel.
No vaig trobar el llibre ”Fenomenologia del espíritu” de Hegel per rellegir el capítol “dialèctica del amo y el esclavo” que tan em va interessar més tard
Quina càrrega ideològica tenien les paraules i penso que encara tenen, en aquest sentit i tonant a l’actualitat us he de confessar que estic força d’acord amb les teories de George Lakof   en “No pienses en un elefante”

LES COSES PASSADES NO SEMPRE SON MILLORS PER SORT

1 comentari:

  1. Quina reflexió tan bonica i carregada de sabiesa. Estic navegant per internet cercant informació sobre gent gran i m'he trobat amb aquesta perla. La veritat és que m'ha fet pensar en els tresors amagats que tenim com a societat en una part de nosaltres que són les persones grans a les quals moltes vegades no escoltem prou. Quantes reflexions com aquesta no trobaríem si les facilitéssim a totes les residències per a gent gran a Catalunya? Gràcies pel blog.

    ResponElimina