De vegades arribes a casa i sense saber per
què remenes aquell calaix on guardes les coses de fa anys. Això vaig fer fa uns
dies. En aquest calaix tinc guardades “Cartillas” aquells llibrets en que vaig
aprendre a llegir quan era petita i que per suposat són en castellà ja que jo
pertanyo a un poble de la Franja situat a la província de Terol on en aquella
època el català es parlava en la intimitat. Bé els nens i nenes el parlàvem a
tots els llocs menys a l’escola i l’ església o si contestàvem a preguntes d’alguna
autoritat.
El fet és que no recordava el que vaig llegir:
En RAYAS, una cartilla de 1959 posa:MI AMO ME MIMA;
TU AMO TE AMA,
TU MAMA TEME A TU AMO
TEME TU A TU AMO
Busco a la Real Academia de la Lengua:
AMO: cabeza de familia, dueño....
AMA: además de las correspondientes al amo,
criada o dueña de un burdel.
No vaig trobar el llibre ”Fenomenologia del
espíritu” de Hegel per rellegir el capítol “dialèctica del amo y el esclavo”
que tan em va interessar més tard
Quina càrrega ideològica tenien les paraules i
penso que encara tenen, en aquest sentit i tonant a l’actualitat us he de
confessar que estic força d’acord amb les teories de George Lakof en “No pienses en un elefante”
LES COSES PASSADES NO SEMPRE SON MILLORS PER
SORT
Quina reflexió tan bonica i carregada de sabiesa. Estic navegant per internet cercant informació sobre gent gran i m'he trobat amb aquesta perla. La veritat és que m'ha fet pensar en els tresors amagats que tenim com a societat en una part de nosaltres que són les persones grans a les quals moltes vegades no escoltem prou. Quantes reflexions com aquesta no trobaríem si les facilitéssim a totes les residències per a gent gran a Catalunya? Gràcies pel blog.
ResponElimina