divendres, 13 de febrer de 2015

VOLUNTARIAT DE GENT GRAN (escrivint les meves reflexions)
Serà difícil d’explicar sense ofendre cap sensibilitat.
Massa sovint sento lloances del voluntariat i dins meu massa sovint sento angunia. De seguida em venen al cap:
. totes aquelles persones, molt professionals ,que veuen perillar el seu lloc de treball
. aquelles administracions publiques que diuen: una feina i un pressupost menys
. aquells familiars que se’n desdiuen perquè pensen que ja estan atesos.
D’altra banda El Voluntari
. una persona sovint molt jove, amb energia, que se sent solidària, que li agrada la feina, que s’està formant per fer-ho bé, que potser voldria que fos la seva feina remunerada.
. una persona gran, solidària, encara amb forces, que vol dedicar el seu temps lliure a les mancances de la societat.
.tot tipus de persones amb gran noblesa d’esperit
l’administració
Potenciant els serveis públics: Serveis Socials…però també esperonant VOLUNTARIS.
                      AL BELLMIG LA GENT GRAN.
 Quin tipus d’assistència VOLEM?
. VOLUNTARIS (sense sou, amb sou)?
. professionals?
.Professionals i voluntaris ?
En mans de qui ho volem deixar?
. de l’Administració?
.d’Associacions?
.Familiars
.d’altres?

Com veieu moltes maneres i possibilitats, el gran problema es que quan ens fem grans no podem triar moltes vegades i tenim el tipus d’assistència que la NOSTRA BUTXACA ens permet i no aquella que voldríem i per tant hem d’agrair tot tipus de VOLUNTARIAT

1 comentari:

  1. Me ha gustado el comentario,creo que los voluntarios hacen una gran labor,
    y por ello se han de respetar y ser agradecidos.
    Y los profesionales se merecen las remuneración que merecen sus años de estudio y sacrificio.
    Y la realidad es que las personas mayores la gran mayoria, los recursos que disponen son escasos, pero si que tienen necesidades la mayoria de las
    veces no valoradas.

    ResponElimina