VOLUNTARIAT DE GENT GRAN (escrivint les meves reflexions)

Serà difícil d’explicar sense ofendre cap sensibilitat.

Massa sovint sento lloances del voluntariat i dins meu massa sovint sento angunia. De seguida em venen al cap:

. totes aquelles persones, molt professionals ,que veuen perillar el seu lloc de treball

. aquelles administracions publiques que diuen: una feina i un pressupost menys

. aquells familiars que se’n desdiuen perquè pensen que ja estan atesos.

D’altra banda El Voluntari

. una persona sovint molt jove, amb energia, que se sent solidària, que li agrada la feina, que s’està formant per fer-ho bé, que potser voldria que fos la seva feina remunerada.

. una persona gran, solidària, encara amb forces, que vol dedicar el seu temps lliure a les mancances de la societat.

.tot tipus de persones amb gran noblesa d’esperit

l’administració

Potenciant els serveis públics: Serveis Socials…però també esperonant VOLUNTARIS.

                      AL BELLMIG LA GENT GRAN.

 Quin tipus d’assistència VOLEM?

. VOLUNTARIS (sense sou, amb sou)?

. professionals?

.Professionals i voluntaris ?

En mans de qui ho volem deixar?

. de l’Administració?

.d’Associacions?

.Familiars

.d’altres?

Com veieu moltes maneres i possibilitats, el gran problema es que quan ens fem grans no podem triar moltes vegades i tenim el tipus d’assistència que la NOSTRA BUTXACA ens permet i no aquella que voldríem i per tant hem d’agrair tot tipus de VOLUNTARIAT