EL NOSTRE NIVELL DE DEMOCRÀCIA

Poso la televisió i la imatge se’m queda gravada: un ex -President de la Generalitat amb vestit i corbata al costat del President de la comissió del Parlament amb samarreta de màniga curta i arracada. Penso que sembla que hem arribat a un bon nivell de democràcia quan el representant d’un partit petit pot ser el president d’una comissió per interrogar a un ex -President de la Generalitat. Molt més quan en un moment determinat aquest li diu “vostè mana Sr President”. Si visqués el meu pare diria.”on s’ha vist que algú amb aquesta pinta sigui president de res i molt menys pugui interrogar un ex –President?” Allò que per ell era fins i tot una falta de respecte és per mi un senyal de DEMOCRÀCIA.

Al cap de pocs dies en una altra sessió vaig assistir a una classe perfecta de cotxes antics i moderns, de com adquirir-los i de la  entrega en un CD d’un capítol de la sèrie “Camarga” al President de la comissió. Una sessió d’aquelles que molt benèvolament qualificaria de com perden el temps uns treballadors molt ben pagats.

Desprès d’uns dies d’aquest fet i comprovada la utilitat d’aquesta i de la resta de comissions d’investigació poso en dubte que sigui un símbol de DEMOCRÀCIA, més bé una pantomima.

Posats a pensar i mirar observo que el partit en el Govern, tant a la Generalitat com a l’Estat Espanyol, han incomplert moltíssimes de les coses que havien promès.”el meu pare diria són uns mentiders”. O sigui la DEMOCRÀCIA és un sistema de votació cada quatre anys on li dones carta blanca a un partit perquè faci el que vulgui.

Continuant amb el meu vici de posar la tv observo com una altra Presidenta, en aquest cas al Parlament Espanyol juga a un joc en una tablet mentre parla el President en plena sessió. Si el seu lloc de treball fos una fàbrica ja estaria al carrer però al Parlament el nivell de DEMOCRACIA és tal que no passa res, fins i tot té defensors de primera línea.

Com veieu avui no tinc ganes de aprofundir en els nivells de DEMOCRÀCIA assolits a coses importants com ara diuen: la salut, l’educació, la vivenda, el treball. Només volia pensar en llocs que no tenen importància com ara els PARLAMENTS i les seves COMISSIONS DE CONTROL