IMATGES COLPIDORES

Potser ara no se sent tant però quan era petita deien: “els pobres sempre estan contents”. Als diaris posaven fotografies de nens del tercer mon SOMRIENT, a la televisió treien nens espanyols del sur mig despullats CANTANT fandangos.

Ara mires els diaris i el que veus hi ha vegades que no pots ni mirar, aquelles campanyes contra la fam on abans tan sols sortia un nen de color, ara surt un nen, ple de mosques o de cables en un camastro. Segurament la realitat d’abans i la d’ara és la mateixa, les intencions de cridar l’atenció per aconseguir ajuda son les mateixes però les formes canvien.

 De veritat per reaccionar necessitem aquestes imatges tan dures?  Ens hem tornat tan insensibles? Es moda?

Em colpeixen especialment les imatges de nens i de dones maltractades(no només les víctimes de violència masclista, també les del món del treball) Realment ens tornem tan insensibles que necessitem aquestes imatges?Tos sabem llegir. No n’hi ha prou amb explicar-ho?

 La imatge es tant necessària a la nostra vida?

A mida que la imatge es va apoderant de nosaltres em pregunto fins on arribarà. Ara amb aquests dispositius tan moderns, telèfons, tauletes, càmeres, vídeos…qualsevol persona pot copsar una realitat i fer-la pública, fins i tot de la nostra intimitat(no entraré en la legalitat)

No oblidem que la realitat d’una imatge te FORÇA LECTURES: Una noia molt prima potser una imatge a imitar per una persona grassoneta, o un malson per una persona anorèxica. Una fractura potser una eina d’estudi per un metge o un malson per una persona maltractada.

Quan es produeix una catàstrofe em fa por veure imatges, no confio en el SENTIT COMU de la gent, en els INTERESOS dels mitjans de comunicació, de vegades ni en les DECLARACIONS dels polítics de torn encarregats de minimitzar els danys.

Quan les imatges són extremadament colpidores( com els assassinats en directe) que es produeixen darrerament m’alegra força comprovar que queden mitjans que es neguen a reproduir-ho i em revela pensar en aquells països que utilitzen aquestes imatges per fer propaganda política. Quina mena de persones estan formant? Es llavors quan penso que si ens falla tant el sentit comú alguna cosa haurem de regular, legislar, per tal de fer complir aquella màxima en la que sempre he cregut:

LA MEVA LLIBERTAT ACABA ON COMENÇA LA TEVA