dimarts, 4 d’octubre de 2011

EL MEU PRIMER PLE DEL PARLAMENT
El 3 d’Octubre vaig assistir al meu primer ple del Parlament. Havia estat turista de l’edifici i ara turista de l’activitat, tot i que una activitat especial.
A la invitació posava les 4 i ja m’havien avisat que començaria a les 4.30. Tots els convidats asseguts, ningú va arribar tard excepte els de la mesa: un va arribar quan ja l’havien presentat feia estona i ni tan sols es va disculpar i un altre va marxar abans d’acabar l’acte. Si diem que a la mesa hi havia set persones cal millorar la puntualitat i l’educació dels parlamentaris.
A l’entrada ens van obsequiar amb una xapa de visitant (vegeu foto) que s’haguessin pogut estalviar o recuperar a la sortida, doncs és un acte que segons van dir es repeteix cada any. En època de crisi, no és gaire però alguna vídua jubilada milloraria la seva pensió.
Em cal felicitar els treballadors que amb molta amabilitat em van acompanyar a l’ascensor i fins la mateixa sala doncs m’és molt difícil pujar escales. El Parlament, o el que jo vaig recórrer és accessible..
Comença : la Presidenta presenta l’acte “Ple de l’experiència” i la taula formada pel Conseller  de Benestar i Família i els representants dels partits polítics, així com els ponents representants del Consell Assessor de la Gent Gran de Catalunya
Josep Bertran :“la participació de la gent gran”
Maria Picola :”La pobresa i la exclusió social”
Josep Guinot :”Polítiques d’envelliment actiu”
Alguna persona potser trobarà alguna cosa a esmenar però us ben asseguro que no n’hi vaig trobar cap, que les subscric de principi a fi, tot allò que la gent gran demana és allà. Han fet una bona tasca d’escoltar molta gent perquè realment no crec que hi falti res, ni que cap persona gran es senti exclosa. (Algun dia aprofundiré en aquests temes)
El ple va continuar amb la xerrameca dels representants dels partits polítics oferint col·laboració però cap proposta concreta. El Conseller va lloar les aspiracions de la Gen t Gran sense comprometre’s a res. La Presidenta va tancar l’acte amb una autocomplaença pel fet de ser dona i que al Parlament hi hagués més dones que mai tot dient que aporten una manera diferent de fer. Aquesta dona-jubilada hagués preferit que expliqués allò que ha fet per les dones des que és al Parlament i que no hagués fet un home.
Per concloure:
He descobert moltes demandes de la Gent Gran i molts que lluiten per fer-les realitat fins i tot arribant al Parlament que és on es poden aconseguir algunes d’elles. Una bonica experiència!

3 comentaris:

  1. A mida que vagis entrant en el món de la gent gran aniràs descobrint que és un món maravellós i que hi ha moltes persones que hi treballem

    Trullàs

    ResponElimina
  2. Hay siempre muy distintas opiniones y cada uno cree que la suya es la válida, eso sucede hasta en el Parlamento, no obstante es una magnífica experiencia la que has vivido.

    Mary Luz

    ResponElimina
  3. Va ser agradable veure com els diferents partits polítics rivalitzaven, al Parlament, en les seves promeses d'ajuda a la gent gran, però no gaire agradable comprovar que també aprofitaven aquella ocasió per recriminar-se mutuament per l'actual situació de crisis. Les persones grans volem fets i no paraules, solucions i no discussions estèrils. Tant de bo que els nostres representants polítics deixessin apart les baralles partidistes i treballesin conjuntament per salvar-nos de la crisis, el més aviat possible.

    ResponElimina