dimecres, 8 de juny de 2011

jubilada

Quina paraula! Persona que ha deixat de treballar i rep una paga de l’estat. Tant que costa trobar feina i també deixar-la. Potser les definicions són injustes, només reconeixen el treball remunerat. Convindreu amb mi que quan li diem a algú “estic jubilada”, no li diem que no treballem sinó que ho fem de manera diferent. Poc a poc li vaig trobant el gust a la paraula i m’hi vaig identificant. Als 51 anys quan m’ho van dir per primera vegada em vaig sentir “vella, inútil,...”. Ara no, he vist gent com jo, molta, que per unes raons o d’altres estan en la mateixa situació, que gaudeix de la vida, que comparteix coneixements i experiències, que treballa, sí, treballa de manera altruista per altra gent, per ideals i per tantes coses, que em sento bé. Poc a poc vaig trobant el meu camí. Enceto aquest bloc per compartir-ho amb tots vosaltres.

1 comentari:

  1. Carme, estic d'acord amb tú. Jo soc una feliç jubilada`però a l'edat adequada o sigui als 65 anys. Ara tinc 74 plens d'activitats i il-lusions i tot i que la meva feina m'encantaba i em va aportar molta experiència en tots sentits, quan la vaig deixar és com si hagués arxivat un document molt valuós però ja no necessari i vaig encarar la nova etapa amb noves forces i nous plantejaments que omplen la meva agenda i em fan gaudir del temps que ara és tot meu per dedicar-lo al que més m'agradi que son moltes coses.
    Salutacions,
    Glòria

    ResponElimina