Al debat electoral dels dos principals candidats vaig trobar a faltar una frase almenys per les dones mortes aquest any pels seus companys, marits...Us imagineu com anirien els diaris si aquestes dones les hagués atropellat un vehicle?, hagués estat un terratrèmol?, les hagués matat ETA?. Està clar que les dones en si mateixes no tenen importància, només la situació o el moment de la mort.
Van parlar dels parats, de la crisi, dels bancs, fins i tot d’ETA... però no de les dones mortes. Tinc la sensació que desapareixerà el ministeri d’igualtat, Quan van maldades, les dones sempre en segon pla. Fins i tot els accidents de tràfic ocupen més pàgines als diaris, encara que no hi hagi morts.
Recordem el nom d’algunes persones assassinades per ETA, recordem el nom d’algun segrestat però, quants noms de dones assassinades aquest any recordem?. No em sap greu no recordar el nom si no el fet de que siguin TANTES, que sigui impossible recordar-les totes.
M’agradaria també que es pogués recordar el nom dels assassins i de tots els mal tractadors. Res de tot això és, ni serà possible, només en el record de les seves famílies i amics.
No vull pensar només en les mortes, què serà de les amenaçades? No hi haurà diners per protegir-les, potser ni tant sols per polseres.
Cada vegada que escolto la trista notícia d’una altra mort em pregunto si els esforços per eradicar aquest tipus de violència serien els mateixos si els amenaçats fossin homes o si en el debat un dels candidats hagués estat dona.
No vaig escoltar el debat
ResponEliminaSegur que es van deixar moltes coses més. Hi havia tantes coses a parlat!
El ministeri d’Igualtat, ja no hi és. D’igualtat en tenia molt poc, com ja va preveure en Gonzàles Faus en la carta oberta que va dirigir a Zapatero quan el va crear i li recordava què s’esperava de la igualtat i que li semblava que només serviria per coses de sexe i per poca cosa més, mentre que la seva llista era llarga
Joan
Carme! No he visto el "debate", pero mi madre que tiene 80 años me dijo ayer: he visto el debate, yo no se mucho de política, pero esos dos señores parecen "bobos", cada uno decía lo que quería, no se escuchaban, solo se criticaban....
ResponEliminaEn que "manos" vamos a caer? Como dijo Punset en T.V.3 los que llevan barba...ay!ay!
Hoy en el diario El Pais sale un artículo que me ha "impresionado": Indignados, entre el poder y la legitimidad de Ulrich Bech, si puedes lo lees y luego lo comentamos. Abrazos!
Carme, tens tota la raó. Un país civilitzat no pot acceptar indiferent aquests constants crims contra les dones. Però potser es tracta d'això: de que no som un país civilitzat del tot. Hi ha una manca enorme d'educació social i un excès de masclisme hispànic, de manca de respecte i de fer les coses per "bemols". L'actual campanya electoral ens dóna, per desgràcia, una bona mostra d'aquesta insensibilitat social per part dels politics.
ResponElimina