Fa uns dies vaig anar d’enterrament. La mare d’un
amic meu. Quasi 90 anys. No la coneixia, ni a ella ni a la seva família, només
al meu amic, la dona i els fills. El meu marit em va dir: “S’ha mort la mare d’en
Marc(li direm així). Si som amics per anar a dinar junts o a fer una cervesa,
també ho podem ser per anar a acompanya’l a l’enterrament de la seva mare,
aquesta tarda no tinc res urgent, ho puc arreglar”. Em va semblar bé. Vam anar a una ciutat gran, el tanatori era
al costat del cementiri. Les quatre de la tarda, poqueta gent. Es difícil per
no dir impossible demanar festa a la feina si no se és familiar molt directe.
Vaig pensar en el
meu poble, un lloc petit on va tothom sigui l’hora que sigui. Es tanquen els
comerços i tothom és allà acompanyant la família. Vaig pensar en l’enterrament
del meu pare quan jo era jove i vaig fugir quan tota la gent del poble desfilava
davant la família per donar el condol, no volia que ningú em digués res. No
podia suportar-ho. Vaig pensar en el de la meva mare fa menys temps i on la
gent ja no desfilava, s’apropaven a tu i alguns fins i tot no deien res.
El meu amic ens va veure i va ser ell qui va aixecar la
mà en senyal de salutació. Ens vam acostar i ens va agraïr que fóssim allí.
De seguida va aparèixer el cotxe i vam desfilar darrere.
Els meus ulls es meravellaven de l’espectacular corona de
roses que anava enganxada a la porta de darrere del cotxe amb el cartell típic
de” els fills i els nets... “
En què penses va dir el meu marit? No sé aquesta dona
però sí vaig pensar en la meva mare i en tantes i tantes dones que ara tenen o
tindrien 90 anys. Mai en la seva vida els hem regalat un ram amb 50 roses com
portava aquella corona. No recordo haver-li regalat un ram de flors ben gran a
la meva mare.
Al sortir del cementiri, un grup de dones portaven rams
als seus familiars. Es a prop TOT SANTS i és un costum. Un costum que mai he
seguit i que no penso començar ara però sí que em va fer agafar la decisió de
regalar rams de flors sempre que pugui amb qualsevol escusa a les dones grans.
