Des que m .he jubilat m’encanta passejar pel meu barri.
Faig voltes sense un destí predeterminat i m’encanta observar la gent. Es podria
dir que “de vista” conec la major gent gran del barri que surt durant el dia.
No puc dir el mateix de la gent jove. Els seus horaris i els meus no son gaire
compatibles.
Un dia “especial” per mi es el de “les eleccions”. Aquest
dia es converteix en un autèntic festival de “cadires de rodes”. Durant la setmana
hi ha alguns llocs on van els residents d’una Residencia propera però no són aquests.
Es gent que no sé on són
durant tota la setmana. Potser no surten mai de casa? Només el dia de les
eleccions?
Em fixo en la gent que els acompanya i a la majoria tampoc els
conec, jo diria que fins i tot no viuen al barri. Potser són els fills que
viuen en un altre lloc i avui venen a acompanyar els pares. No els he vist mai
als súpers ni a la farmàcia o als comerços del barri, ni al parc.
No sé per què, o sí que ho sé, em ve al cap aquella
denuncia de famílies a religioses que porten a avis, que no saben on van, a les
votacions. Penso en quants familiars porten també als seus avis. Uns perquè
l’avi/a ho demana però d’altres amb potser altres interessos o intencions.
De tota manera tinc un sentiment estrany respecte a
aquelles cadires de rodes que només veig el DIA DE LES ELECCIONS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada