CAP D'ESTAT

Viure en una monarquia parlamentaria no és ni de ben lluny el que conscientment jo hauria triat.  Ja fa uns quants anys que el meu raonament no troba correcte el fet que una persona per” ser fill de” tingui tots aquests, privilegis, deures....Digueu-li com vulgueu.

Vivint aquí he hagut d’admetre que aquest és el meu Cap d’Estat , m’agradi o no, l’hagi triat o no, l’hagi votat o no.  Fa uns anys li vaig donar el benefici del dubte en assabentar-me de la seva intervenció al cop d’Estat, al mateix temps que pensava que era un intent desesperat de mantenir-se al poder i la creença que mai sabria el que realment va passar.

Han anat passant els anys, tothom diu que en fer-nos grans ens moderem i no és aquest el cas. Veig a la premsa allò que ell permet que es publiqui i NO M’AGRADA . Imagino doncs el que no es publica.

Les imatges al vaixell del Dictador ja em removia coses. Les meravelloses vacances, recepcions oficials....em fan angunia, però els seus viatges em treuen de polleguera.

Imatges amb els PAPES de ROMA, rebent benediccions. Conegudes o no les seves relacions extra maritals i altres coses que l’ església no permet però sembla que a ell sí.

Imatges amb els CAPS de PAISOS en que els seus governants permeten atentats als drets humans flagrants

Imatges de hobbies (caceres d’animals, curses de vela....) que personalment  em disgusten...

Trobo a faltar un CAP D’ESTAT

. que  parli amb els manifetants: d’un desnonament, amb els iaio-flautes, amb una mani de discapacitats, amb uns treballadors que els han fet un ERO, amb joves estudiants...Bé amb una persona que es relacioni amb els seus súbdits

.que UN DIA (no cal tampoc tots) agafi el metro o l’ autobús com fem tots cada dia.

.que li doni la mà als seus treballadors de casa, enlloc de tots aquells militars carregats de medalles que surten sempre.

.i tantes, tantes coses...

El que trobo a faltar suposo que és un CAP al que li sobra la corona.

QUAN EMPOBRIR UN JUBILAT/DA, és FÂCIL

Com tota mestressa de casa, de tan en tan se’m acut fer comptes, especialment quan arriba el temps de fer la declaració de la renda.

 Com a jubilada, m’arriba aquell sobre del MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PÚBLICAS, que quan obres la bústia penses (que punyetes deu passar ara!) no per res si no per que  allà pel mes de febrer ja te’l envien no sigui que se t’oblidi declarar donat que tens tantes feines i tan a declarar, o potser per que la vagis fent no sigui que “perdis la memòria”  i no la puguis fer. Com suposo que tothom, remugues una mica i la deixes en aquell calaix on van els papers que has de necessitar més endavant.

Un any més arriba al mes de maig i escoltes per la TV o la ràdio que han començat a retornar un munt de diners a la gent que ja han fet la declaració de la renda i és quan t’entren les presses. Apa a recollir papers, a veure què has pagat que et pugui desgravar, INOCENT.

Obro el calaix dels rebuts: La LLUM, amb lo que l' han pujat i no desgrava. L’AIGUA, tampoc, ni el GAS, els rebuts del SUPER que no sé perquè els tinc ( us confesso que de tan en tan m’agrada comparar preus, bé no sé si és per que m’agrada o ho necessito), rebuts de la FARMÀCIA(necessito tantes medecines que no entren al “seguro” que tinc la secreta esperança que algun dia desgravin o pugui recuperar alguna cosa), TELEFON això deu ser un luxe per que m’he gastat molts diners, TRANSPORTS (targetes de bus, del tren, tiquets d’autopista....). Unes SABATES , UN BASTÓ i una mica de ROBA. En una bosseta apart els rebuts de record, els dels GRANS VICIS(llibres, diaris, entrades de cine, el curset d’informàtica que vaig fer...). Mira!, la matrícula del meu fill de la Universitat, rebotons, això tampoc desgrava. Per que no es digui en trobo UN que sí desgrava una donació anual que faig a una ONG. Passant del tema de Hisenda penso en lo que m’han apujat la jubilació i en lo que s’han apujat totes aquestes coses i començo a comprendre perquè els estalvis van baixant d’una manera escandalosa.

 No puc deixar de pensar en tots aquells que ja no els queden estalvis, els que han d’ajudar a familiars parats, malalts...Quins d’aquests rebuts deixen de pagar? Em venen al cap noves paraules com POBRESA ENERGÈTICA(gent que no pot pagar llum, aigua i gas) i penso quanta d’aquesta és Gent Gran o nens.

Si continuem en aquest ritme de pujades de preus bàsics i quasi congelació de pensions , a quants jubilats haurem empobrit de manera escandalosa.

NOVA XARXA DE BUS

Felicitar a l’Ajuntament per aquesta nova xarxa de bus, tan ben pensada i dissenyada. Si dissenyada per al turisme principalment, que no tan per els treballadors de la zona Franca que viuen a Barcelona i per el que aquí ens ocupa la Gent Gran

Felicito la posada en marxa del servei d’informació a la Gent Gran a traves dels Casals. Des d’aqui vull fer una demanda, aquest servei d’informació ha de començar amb una classe de matemàtiques i geometria. Cal recordar, a la nostra G.G que amb prou feines va anar a escola, què són les horitzontals, les verticals, però sobretot les diagonals (que no la Diagonal) i els números parells i senars, a interpretar UN PLANOL.

Vull felicitar també el servei d’informació als Consells de Barri, i subratllo INFORMACIO. Amb paraules del conseller del meu districte, el 13 d’aquest mes, fa quatre dies, només vam anar a queixar-nos. La gent del meu barri des de la seva arribada a Barcelona ha anat a comprar al Mercat de la Boqueria. Primer crec que era el 29 i des de fa anys el 14 els deixava a la porta. Ara la nostra Gent Gran per anar al mercat de tota la vida hauran d’agafar dos busos i fer una àrea d’intercanvi. Es clar, és igual ,la Boqueria també és el gran mercat pel Turisme, encara que la gent de Barcelona no hi anem igual hi anirà molta gent, segurament els turistes interessen més que la Gent Gran de la nostra ciutat.



parada sense servei

Només ha estat un exemple. Es podrien posar d’altres com les caminades que ens obliguen a fer a les àrees d’intercanvi. Un veí meu al preguntar a un noi com podia anar ara allà on anava abans amb un sol bus i veient el que havia de fer li va dir al noi
- escolta nen que no t’he demanat de fer una carrera de relleus ni una marató-






multiparada

Només aquestes dues anècdotes per il·lustrar com la nova xarxa canviarà els hàbits dels veïns i veïnes però sobretot de la Gent Gran i fer la següent demanda. Espero de l’Ajuntament que la XARXA  d’ INFORMACIÓ s’ampliï en XARXA D’OPINIO, que s’escolti a la nostra Gent Gran a cada barri i siguin capaços de minimitzar l’enrenou que aquest nou model suposa per la nostra Gent Gran.

De cap manera vull criticar que la nostra ciutat sigui turística, cuidi i aculli bé aquesta inigualable font d’ingressos, només demano de la sensibilitat dels nostres governants que no es retallin aquells serveis que funcionen com ara algunes línies bus, encara que no responguin al Pla Cerdà d’horitzontals i verticals i que alguna línea hagi de fer una petita corba.

SUPER DONA GRAN

Ahir vaig anar a celebrar el final de curs d’angles amb les companyes 19 dones i un home que ens ha confirmat que no vindrà el proper any.  Vaig tenir l’oportunitat de xerrar més estona amb aquelles dones més joves que sempre seuen al davant.

- Què fas a més d’anglès?
- Col·laboro amb el sindicat.
- Uf la Gent Gran heu passat de mirar les obres a posar-vos l’armilla reflectant i sortir a les manis.

Per respecte a la profe que estava al meu costat i no espatllar el dinar vaig callar. La meva vehemència ho hagués espatllat.

 Encara avui no em sé avenir que aquesta sigui la imatge que tota una generació tingui de la gent gran. He de reconèixer que EL PODER ho fa molt bé. Si ,dic EL PODER i no els mitjans de comunicació als que veig tant víctimes com nosaltres. Es potencia la imatge i no el contingut. A força de fotos d’avis amb armilla, sembla que aquesta es la seva feina, ara ja no ven la imatge de l’avi amb bastó, ni la del avi mirant una gran obra(perquè no n’hi han), ni la de l’avi portant el net a l’escola(s’ha de protegir el menor), anant a una excursió de l’IMSERSO (no poden) ,ni a la sala d’espera del metge, baixant les escales d’una casa sense ascensor…

Busquem una mica més. Fa uns anys, la DONA GRAN es representava com aquella mestressa que a la seva edat encara portava la gran casa, la que dormitava en un sofà, la que explicava contes als nets. Pensem en la imatge de la dona gran d’avui. Per als mitjans de comunicació ni existeix. A l’època de l’exaltació dels cossos joves i  prims.,del cutis sense arrugues.,de carns sense cel·lulitis.,de sabates amb talons impossibles, de menjars preparats, de residències de gent gran...l’única foto que ven encara és la del àvia centenària amb tota la família a la residència on viu, reben el ram de flors de la Generalitat.

Ara sóm a l' època en la que la DONA GRAN, contribueix de manera molt important a l’economia familiar

Amb la seva paga i els seus estalvis, tant per a coses bàsiques, alimentació i vestir, com als estudis dels nets o altres necessitats.

Amb la seva feina no reconeguda. Portant i recollint els nens d’escola, educant-los  fins que arriben els pares, cuidant tots els malalts de la família...

Amb el seu sacrifici personal, renunciant a fer altres coses més personals (estudiar, viatjar...) que ja mai més podran fer.

Encara recordo l’època de la SUPERWOMAN en que socialment es valorava la dona que treballava, feia les feines de casa...NO vull reivindicar la SUPER-ÀVIA nomes per no deixar fora aquelles que no tenen nets però que també dediquen la seva vida a la família potser amb SUPER-DONA-GRAN en tenim prou.

NOU PAPA

He tardat uns dies en escriure sobre aquest tema perquè les meves reflexions fossin mes reposades. He de començar dient que com a tothom em va sorprendre i molt el fet que el Pare Benet renunciés. Per que? Salut, pressions, impotència, falta de lideratge…? Tantes preguntes i tantes respostes  com vulgueu. Des del meu punt de vista lloança a aquell que quan pensa que no pot complir correctament amb un càrrec es retira.

No tinc el mateix punt de vista respecte a tot el que va succeir desprès. La posada en escena per l’elecció del nou PAPA, penosa, com sempre, bé com sempre no, pitjor. Antigament els cardenals no arribaven a Roma amb gran cotxes, amb xofer, no en vaig veure cap que conduís. Les poques imatges d’interior que van treure no predicaven precisament la pobresa però allò que més em revela continua sent el tema de les DONES. Poques imatges de DONES i quan sortien, per suposat monges i a sobre fent de criades, servidores… com li vulgueu dir al servei dels HOMES.

No puc treure’m del cap la imatge de cents de bisbes, capellans…TOT HOMES,  i jo observant, mira encara hi ha algú d’una altra raça, per allò de que els negres es veuen més, una nota de color. Això si, ni una DONA.

Moltes vegades escolto aquella cançó de “Angelitos negros” en que es retreia a un pintor el que mai se’n recordés de pintar un àngel negre. Així em sentía jo veient que no hi havia cap DONA, més de la meitat de la població, discriminada per aquells que més prediquen, els que ens manen el que no podem fer (estimar una altra dona, tenir els fills quan volem…). Desprès per allò de que somiar costa poc em poso a pensar quin tipus d’església seria capaç d’admetre una dona com a CAP DE L’ESGLÈSIA, oh no!, primer haurien d’admetre dones-sacerdots, i tots els càrrecs que encara ens estan vetats, bisbes, arquebisbes…Uf no crec que ho vegin els meus ulls! La veritat és que li desitjo molt d’encert al nou PAPA FRANCESC però com a dona, no espero gaire d’ ell. Tan de bo m’equivoqués.