No tinc el mateix punt de vista respecte a tot
el que va succeir desprès. La posada en escena per l’elecció del nou PAPA,
penosa, com sempre, bé com sempre no, pitjor. Antigament els cardenals no
arribaven a Roma amb gran cotxes, amb xofer, no en vaig veure cap que conduís.
Les poques imatges d’interior que van treure no predicaven precisament la
pobresa però allò que més em revela continua sent el tema de les DONES. Poques imatges de DONES i quan sortien, per
suposat monges i a sobre fent de criades, servidores… com li vulgueu dir al
servei dels HOMES.
No puc treure’m del cap la imatge de cents de
bisbes, capellans…TOT HOMES, i jo observant, mira encara hi ha algú
d’una altra raça, per allò de que els negres es veuen més, una nota de color.
Això si, ni una DONA.
Moltes vegades escolto aquella cançó de
“Angelitos negros” en que es retreia a un pintor el que mai se’n recordés de
pintar un àngel negre. Així em sentía jo veient que no hi havia cap DONA, més
de la meitat de la població, discriminada per aquells que més prediquen, els
que ens manen el que no podem fer (estimar una altra dona, tenir els fills quan
volem…). Desprès per allò de que somiar costa poc em poso a pensar quin tipus d’església
seria capaç d’admetre una dona com a CAP DE L’ESGLÈSIA, oh no!, primer haurien
d’admetre dones-sacerdots, i tots els càrrecs que encara ens estan vetats,
bisbes, arquebisbes…Uf no crec que ho vegin els meus ulls! La veritat és que li
desitjo molt d’encert al nou PAPA FRANCESC però com a dona, no espero gaire d’
ell. Tan de bo m’equivoqués.