ECONOMIA CASERA

Ja fa dies que les dones s’han posat a la feina. Els ingressos familiars (pensió) són els de sempre però malauradament les despeses pugen. Hi ha unes despeses fixes: contribucions en uns casos, lloguers en d’altres , llum, aigua,gas,no depenen de nosaltres i per tant res a fer que no sigui augmentar la partida. Hi ha d’altres que ni tan sols existien i que ara s’han convertit en fixes: medicaments, res a fer.

Despeses obligades on la gran economista pot intervenir: alimentació y neteja. Economia de guerra. M’he trobat a moltes veïnes fent el rosari de supermercats per trobar un producte una mica més econòmic. Potser tornarem a l’època en que uns pocs productes servien per tot: el vinagre igual amania un enciam, netejava una paella o fins i tot el cabell.  Solidaritat d’informació. Mentre entre elles s’expliquen receptes econòmiques i gustoses, als mitjans de comunicació ens omplen de receptes amb productes exòtics, caríssims...Com quan jo era petita que a la única tv ens passaven pel·lícules americanes de luxe.

Estirant dels records, veig la meva mare fent la seva aportació a l’economia y alimentació familiar anant a buscar bolets, cargols, espàrrecs...i em pregunto com s’ho feien les dones de la ciutat, estic segura que van trobar les seves estratègies en l’economia submergida: m’han explicat que anaven a cosir a” cases bones”, a netejar...Això sí sense contracte i on el sou era la voluntat de la casa on anaven. Voldria pensar que no tornarem a situacions d’aquesta mena d’explotació.

Cada dia estic més segura de que tot això està molt estudiat, pensat per les grans economies que s’havien deixat guanyar terreny i volen tornar a situacions anteriors on uns quants privilegiats gaudien de tot mentre la resta malvivia.

Haurem de fer com abans,SOBREVIURE, PROTESTAR I LLUITAR